Contes de la Berta i la Sara i l'activitat de l'entorn sonor de la Berta i la Judith

Classe 23-10-09

Les nostres companyes de classe la Berta i la Sara cadascuna ens ha explicat un conte. El de la Berta ha estat el del “Lleó gandul” Tractava dels diferents animals que hi ha a la selva i m’entres l’explicava anàvem cantant cançons referents a l’animal que ens mostrava. És un conte molt divertit (per a nens petits) perquè, interactuàvem nosaltres i això és molt important alhora d’explicar un conte a els nens, el fet de que hi participin es força interessant i didàctic.
Pel que fa la Sara ens ha explicat dos contes el dels “Colors”, que estava molt bé l’únic que potser per nens més grandets perquè, era una mica confús el fet de que barrejant un color amb un altre es crea un de nou, entre altres barreges. L’altre conte va ser el de “La samarreta d’en Max” tractava d’en Max que anava al centre comercial amb la seva germana a comprar una samarreta, ell es despista i es perd en el centre. Ha estat entretingut l’únic una mica enrevessat, crec que també és un conte per a nens més grans però, el que és podria fer potser adaptar-lo i explicar-ho d’alguna manera més senzilla per als petits i no seguir tant pàgina per pàgina el que posava en el conte. Imatge treta del blog de la llibreria Santos Ochoa)

Per últim la Berta i la Judith, ens han presentat cadascuna el treball de l’entorn sonor.

"L'entorn sonor de la Berta" ha comentat la diferència que hi ha entre so i soroll, que va estar escoltant tot el que sentia pel camí desde casa seva, com també d'on fem educació física (l’Eucagest), el soroll del metro, la gravació que diu les parades (va comentar que estava molt alta, com si cridessin), el carrer,... i després va dir que de vegades un entorn que sembla que ha de ser tranquil, poc sorollós pot ser molt sorollós comparat amb altres que sembla que no siguin tan tranquils. La contaminació acústica és impossible canviar-la, reduir-la, per tant és bo que de vegades fem l’exercici d’escoltar als demés, les converses que té la gent i de com no et dones compte de que quan un mateix parla crida, i expliquem com si estiguéssim sols i en realitat els altres ens poden escoltar perfectament. Això no ho tenim en compte, per tant hem de baixar el to de veu.

"L'entorn sonor de la Judith" ens ha explicat de que no som conscients de que escoltem moltes coses alhora, que són exercicis rutinaris i no t'enteres dels sorolls que hi ha al voltant. Com per exemple poses la televisió de fons sense mirar-la, o encendre la llum,...ho fem sense pensar, sense adonar-nos compte.

El que crec jo sobre aquest treball és que s’ha de fer una reflexió, sobre tots els tipus de sons i sorolls que hi ha al voltant, fins arribar a pensar que de vegades necessitem aquells sons, sorolls per viure, els necessitem perquè ens hem acostumat a ells, són part de la nostra vida.