Anàlisi de l'actualitat educativa

Alumnes de secundària en una classe. Imatge de la pàgina web del diari El País, elpais.com

La notícia que nosaltres hem triat (Laura, Eli i jo) és: “Per què els adolescents d’avui dia obeeixen menys?” del diari de La Vanguardia, dijous 17 de setembre del 2009.

A l’inici del nou curs ressorgeix la qüestió sobre el desafiament de joves a policies o les amenaces a mestres. La veritat és que els adolescents obeeixen menys i ho fan d’una altra manera. Obeir implica creure en l’altre i per això, calen els fets i les maneres per part dels adults. I això, és avui dia més inusual, els joves s’enganyen molt menys i veuen la realitat com és. Ja no veuen als pares tan perfectes. Els adolescents, necessiten per part dels adults més pròxims ajuda per poder controlar els seus sentiments i els necessiten ven desperts. De vegades els que reben les seves ràbies són precisament aquests adults, sense tenir culpa.
Com se’ls pot ajudar? Sembla impossible tornar al càstig i els adults tampoc sembla que n’aprenguin dels seus propis errors, com per donar exemple i amb les noves tecnologies, tampoc podrem trobar solucions. Ens queda trobar respostes a partir del saber, les relacions personals, la satisfacció, el cos... Els adolescents ens preocupen perquè ens recorden lo inacabat de nosaltres. Donem exemple amb la conversa del malestar que patim amb els demés i potser això, serveixi d’exemple d’autoritat als adolescents. Com l’inici de la tolerància de les nostres pròpies faltes.

Hem triat aquesta notícia perquè, últimament se’n parla molt del tema per tots els mitjans de comunicació. És un tema força interessant i a nosaltres com a futurs mestres, ens és important saber com va l’educació a dia d’avui. Hem comparat la notícia triada amb altres diaris que parlaven del mateix, i hem pogut veure que en diaris com El Mundo o el País el factor de la política, està força vinculat respecta a com redacten la notícia, i també comparant-los amb els diaris gratuïts com és per exemple l’ADN, que expliquen la notícia amb forces exemples i força entenedora per llegir, és més neutral.
Al exposar el treball, s’han parlat de molts temes interessants relacionats en l’educació:

-Pares-escola
-Establir la comunicació i el diàleg des de la infantesa.
-Respecte: la manera de parlar als professors
-Donar respostes a l’adolescent els pares
-Els mestres no han de cobrir totes les necessitats de l’adolescent: sexualitat, mort, drogues...
-Els mestres no han de ser policies
-Els pares defensen a l’adolescent
-Seria important el diàleg entre pares – alumne - professor
-Dades: A l’escola infantil el nen que no obeeix, que repta al professor . Es podria convertir en el típic rebel adolescent?

Jo crec que en relació amb la notícia, no s’hauria de tornar al mètode d’abans. O sigui que els professors no fossin com policies (cal esmentar que per televisió estan fent una sèrie de com s’educava abans, en els anys 60, i eren molt durs), però evidentment tampoc seguir tal i com està ara l’educació, pel que fa a els alumnes de secundària, que la majoria no tenen una bona base educativa. Per tant, s’hauria de trobar una forma d’educar que no fos ni tan estricta, però tampoc tan descuidada.
Per últim comentar sobre com ha anat l’exposició, m’hagués agradat (i ho comparteixo amb les dues companyes en el treball que hem fet) que els companys de classe haguessin estat una mica més participatius en el debat. Però en l’activitat final que hem proposat ha funcionat molt bé, (tots havien d’escriure de manera anònima en un paper blanc, algun entrebanc, mala experiència que haguéssim tingut de petits amb algun mestre). Després barrejar-les i que cadascú agafés una, per últim llegir-la en veu alta. Tots han participat, han sortit històries força curioses i això era del que es tractava. D'aquesta manera hem acabat l’exposició de forma més divertida i participativa per part de tots.