Treball de la Blocosfera

Que és la Blocosfera

La blocosfera és un conjunt de blocs sobre una mateixa temàtica. Les persones interessades en la temàtica poden escriure (en el bloc creat sobre un tema en concret) les seves opinions, comentaris, penjar articles, fer enllaços amb pàgines web que parlin sobre el mateix tema, etc. És una comunitat d'un grup de blocs, els blocaires creen xarxes a partir de la capacitat que els ofereixen els blocs d'enllaçar-se entre si i també a partir de les capacitats que ens donen els blocs d'interactuar lectors amb editors.

Per exemple:
- Enllaçar amb altres blocs a partir del bloc-Roll
- Citar entrades d'altres blocs que parlin del mateix tema
- Fer comentaris a altres blocs i inserir-lis links a les nostres entrades

A través d'aquestes interrelacions podem arribar a crear coneixement compartit hi ha realitzar tasques de creació compartida, sobretot si ho planifiquem amb una mica de cura.

Per exemple:
A partir d'una entrada d'un bloc d'un especialista, un grup de blocaires desenvolupa un tema a partir dels seus blocs individuals.Tractament d'un tema amb el suport d'un bloc col·lectiu.

A classe en grups de 4 o 5 persones hem creat un bloc sobre algun tema relacionat amb els infants. El nostre grup compost per l'Eli Puig, la Gemma Lorda, la Laura Moragues i jo (Irene Gras) l’hem creat sobre l’alimentació dels infants a dia d’avui. Centrant-nos amb el tema de la obesitat infantil perquè, és un problema molt important que cal tenir present, tant quan els nens estan a casa, com a l’escola d'on es treballa molt sobretot a l’hora del dinar.
En el bloc parlem de diferents aspectes que hem de tenir presents en l’alimentació dels nens i nenes, també com en algunes escoles utilitzen diferents mètodes per prevenir aquest problema des de que són ven petits. Hem fet enllaços en pàgines que hem trobat interessants sobre el tema, i hem comentat articles relacionats amb el món de l’educació alimentaria a les aules. És un tema que cal pensar-hi perquè no només és important el físic del nen o nena sinó per la seva salut, l'obesitat infantil provoca causes i riscos a mida que el nen es va fent gran que hem de prevenir com:

- El colesterol
- Trastorns hepàtics

Trastorns psicològics com:
-Baixa autoestima
-L'entorn amb els demés (les relacions socials)

La obesitat acurta l’esperança de vida. Per tant en les escoles i a casa el que s’ha de fer és tenir bons hàbits alimentaris i fomentar l’activitat física (l’esport, jocs, passejos, excursions,...) i així, prevenir a que els nens i nenes no tinguin sobrepès de grans; per això cal començar el més aviat possible.
També hem trobat coses força interessants com per exemple, jocs de consola relacionats amb l’alimentació, els quals ajuden a fomentar tant l’aprenentatge visual com l’exercici físic, que són una ajuda més de cara a que els nens s’ho prenguin en serio i alhora s’ho passin bé; com també és el cas de les iniciatives, que incorporen programes educatius a les escoles perquè, l’infant tingui una bona alimentació.

Imatges de les pàgines web: www.nutridieta.com

www.bebesymamas.com

Per veure el nostre bloc de Alimentació Infantil cliqueu aquí

Cultura lliure (2ona part)

La cultura lliure és per enriquir-nos tots de manera gratuïta i crear cada cop més cultura a cost 0 o molt baix.
Compartir coses amb els demés siguin fotografies, vídeos,...
Hem parlat del Flickr que és un lloc d’internet on pots penjar fotografies teves, vídeos,... on les comparteixes amb tothom. Però s’ha d’anar amb compte de que les teves fotografies, les agafi algú per fer un ús del qual tregui un benefici econòmic i ho faci sense el teu consentiment. Per això hi ha el Creative Commons on estan els permisos (del que pots fer amb la teva imatge) per protegir-la legalment i així no patir per rés alhora de compartir-la (que la vegin) els demés.
També s’ha parlat del Software en la cultura lliure on pots obtenir descarregant-te’ls de forma gratuït, programes com el word, el openoffice,... gràcies al grup de gent que està a la pàgina web de cultura lliure, que milloren aquests programes que ja tenen i els tradueixen en diferents idiomes per a tothom. Ells estan en contra del monopoli dels que fan pagar tants diners per aquests programes, que han d’estar a l’abast de tots. Està molt bé perquè, apart de que tens de forma gratuïta el programa que vols, també és va actualitzant al cap del temps.
És molt interessant, almenys jo no ho coneixia i va molt bé perquè, si vols treballar amb algun programa en concret amb els nens d’aquesta manera, no cal comprar l'original que són molt cars i així poder-lo tenir gratuïtament, com també és el cas dels antivirus.
Per últim dir que hem estat comentant les respostes de les 4 situacions plantejades arribant a la conclusió que pel que fa la situació A és la que està condicionant més que la resta de casos, la B hauríem de dir anar a un cercador per buscar informació no dir anar al Google, com també el fet de dir enganxar-la a un processador de textos no dir en el Word. Pel que fa la C també posa uns requisits com les anteriors, perquè diu que s’ha d’acabar el Power Point que ha fet el professor, amb el Power Point 2007 només, no amb les altres versions.
I per últim la D era la correcta, l’únic que estava redactada amb trampa, però el que és vol dir és que els alumnes agafessin les postals que volguessin i els agradessin que són gratuïtes.
En resum que la A,B,C parlen de productes comercials i concrets i la D no.
A l'acabar, hem fet un exercici molt divertit de buscar el nostre nom amb els nostres cognoms per internet per a veure que sortia. Mai et pots imaginar que hi ha a la web de tu i de vegades et pot sorprendre i tot! Així que, hem d’anar en compte amb el que posem de nosaltres per internet com en el cas del facebook entre altres pàgines de relacions socials.

Contes de la Berta i la Sara i l'activitat de l'entorn sonor de la Berta i la Judith

Classe 23-10-09

Les nostres companyes de classe la Berta i la Sara cadascuna ens ha explicat un conte. El de la Berta ha estat el del “Lleó gandul” Tractava dels diferents animals que hi ha a la selva i m’entres l’explicava anàvem cantant cançons referents a l’animal que ens mostrava. És un conte molt divertit (per a nens petits) perquè, interactuàvem nosaltres i això és molt important alhora d’explicar un conte a els nens, el fet de que hi participin es força interessant i didàctic.
Pel que fa la Sara ens ha explicat dos contes el dels “Colors”, que estava molt bé l’únic que potser per nens més grandets perquè, era una mica confús el fet de que barrejant un color amb un altre es crea un de nou, entre altres barreges. L’altre conte va ser el de “La samarreta d’en Max” tractava d’en Max que anava al centre comercial amb la seva germana a comprar una samarreta, ell es despista i es perd en el centre. Ha estat entretingut l’únic una mica enrevessat, crec que també és un conte per a nens més grans però, el que és podria fer potser adaptar-lo i explicar-ho d’alguna manera més senzilla per als petits i no seguir tant pàgina per pàgina el que posava en el conte. Imatge treta del blog de la llibreria Santos Ochoa)

Per últim la Berta i la Judith, ens han presentat cadascuna el treball de l’entorn sonor.

"L'entorn sonor de la Berta" ha comentat la diferència que hi ha entre so i soroll, que va estar escoltant tot el que sentia pel camí desde casa seva, com també d'on fem educació física (l’Eucagest), el soroll del metro, la gravació que diu les parades (va comentar que estava molt alta, com si cridessin), el carrer,... i després va dir que de vegades un entorn que sembla que ha de ser tranquil, poc sorollós pot ser molt sorollós comparat amb altres que sembla que no siguin tan tranquils. La contaminació acústica és impossible canviar-la, reduir-la, per tant és bo que de vegades fem l’exercici d’escoltar als demés, les converses que té la gent i de com no et dones compte de que quan un mateix parla crida, i expliquem com si estiguéssim sols i en realitat els altres ens poden escoltar perfectament. Això no ho tenim en compte, per tant hem de baixar el to de veu.

"L'entorn sonor de la Judith" ens ha explicat de que no som conscients de que escoltem moltes coses alhora, que són exercicis rutinaris i no t'enteres dels sorolls que hi ha al voltant. Com per exemple poses la televisió de fons sense mirar-la, o encendre la llum,...ho fem sense pensar, sense adonar-nos compte.

El que crec jo sobre aquest treball és que s’ha de fer una reflexió, sobre tots els tipus de sons i sorolls que hi ha al voltant, fins arribar a pensar que de vegades necessitem aquells sons, sorolls per viure, els necessitem perquè ens hem acostumat a ells, són part de la nostra vida.

Records de la infantesa i exposició de la Judith i la Vanessa

Classe 20-10-09

Avui a classe de seminari, hem portat records de la nostre infància que havíem fet a l’escola o ens recordes a ella com: llibres, àlbums, alguna experiència amb algun professor/a, manualitats,...
El que he portat jo, ha estat un mòvil per penjar de les tres corones dels Reis Mags d’Orient i l’Estrella de Nadal, és un mòvil que hem recorda moments molt bons de quan era petita i que m’agradava molt perquè, a mi m’agraden molt les manualitats. Amb aquest exercici de portar algun objecte o record, hem aprés a que nosaltres com a futurs mestres, hem d’animar a les famílies a que guardin les coses dels seus fills des de que són petits perquè, després els hi agradarà molt tenir-ho i recordar-ho.

Després la Judith i la Vanessa ens han exposat el treball sobre "L’activitat educativa", promoure la motivació dels estudiants.

La notícia l’han trobada en format digital, a la pàgina web del diari “El Periodico”. La notícia va adreçada als estudiants de la ESO, els quals si treuen de nota mitja un 8 al acabar-la, rebran una beca per estudiar el batchillerat. D’aquesta manera volen promoure a que els joves estudiïn més, i que no hi hagi tant fracàs escolar. A partir d’aquesta notícia, han buscat en altres diaris com estava redactada i els ha sorprès com en el diari l’Avui i El País, la mateixa notícia és bastant exacte, l’únic que varia és en el títol. En El Periodico hi fa més èmfasi pel que fa la nota que ha de treure l’alumne, per rebre aquests ajuts i en el País i l’Avui li donen més importància en l’ajuda a les famílies que no tenen tants recursos econòmics. També han observat que en diaris més locals (petits) entre ells posen la mateixa notícia paraula per paraula perquè la treuen de diaris més grans.
Han trobat varis estudis fets per la Caixa de Catalunya sobre quins són els factors que provoquen el fracàs escolar. Tot depèn de si els pares tenen estudis universitaris o no, els recursos que tenen a casa,... (són dades no molt creïbles) com també l’enquesta feta per la Caixa de Catalunya, que diu “Que passa con los chicos?” concloent que els nois es graduen menys que les noies per culpa de que ells són molt mascles, també per problemes familiars (com separacions dels pares), resumint que passen més de l’educació del nen que quan estan junts.
La conclusió que he tret sobre la notícia és que estic d’acord amb la Judith i la Vanessa en que aquesta ajuda no motivarà a que ells treguin bones notes, perquè de vegades també es vol que el nen treballi per assumptes familiars i ajudi en l’economia familiar, i per altre banda va bé per famílies que econòmicament no van força bé, els hi és una ajuda perquè el nen/a segueixi estudiant. També és cert, que la beca és només per estudiants d’ESO que facin el batchillerat, i el que s’hauria de fer és que ho fessin quan acabessin el batchillerat i els ajudessin amb beques, per entrar a la universitat que és molt més cara.
Pel que fa a les enquestes, penso que l’actitud de la persona i la formació que rep desde ven petit, el bagatge cultural i els recursos econòmics fan molt a que el nen o nena segueixi estudiant. Que la informació és molt relativa i els nens imiten molt la conducta dels pares. Per tant s’han de buscar recursos des de ven petits, perquè el nen/a alhora que s’ho passa bé també aprengui (com anar a exposicions, museus,...) acostumar-li a uns hàbits com potser la lectura, potenciar les capacitats que té el nen/a, però això si mai forçar-lo.

Cultura lliure i programa lliure

A classe hem parlat de que és la cultura lliure, el programari lliure, o "software" lliure, és una alternativa als monopolis gegantins de la informàtica, com ara Microsoft, i forma part del moviment de la cultura lliure. Aquests són els principis de cultura lliure, el que defenen es que tothom pot tenir els programes de software que vulgui sense haver de pagar grans quantitats de diners, estan en contra dels grans monopolis,de les grans empreses que ho promouen.

Cadascú s'ha llegit el que vol dir a partir d'uns links que hi han penjats en el Bloc de Gestió de la informació, després d'haver llegit els texts, hem fet l'exercici proposat de 4 situacions relacionades amb aquest tema per triar-ne quina és la més correcta i quina la més incorrecta.

La conclussió que he tret jo és la següent:

La A i la D són incorrectes.

Situació A:
- Un professor mai pot obligar a un alumne a portar un tipus de calçat que sigui d’alguna marca especial i concreta. Apart dels diners que pot valdre aquell calçat específic l’alumne ha de portar, en aquest cas, unes sabates per fer esport (perquè és classe d’educació física) però de la marca que ell vulgui, les que li agradin més (que vagin amb la seva personalitat), que es pugui permetre i es senti còmode. Els nens han de tenir la llibertat de poder triar dins dels paràmetres establerts.

Situació D:
- De la manera en que està redactat, com ho diu el professor sembla que els alumnes poden agafar (sense pagar) per tant robar, els que els hi convingui de la botiga de records. També es pot interpretar de manera de que el professor, sembla que obligui als alumnes a comprar les postals encara que ells no vulguin.

Així que les que crec que són més o menys correctes són la B i la C.

Situació B:
- En la B els alumnes han de cercar, a partir del google, imatges de la terra per posar-les en un treball que és un projecte col·laboratiu de ciències. Crec que és la més correcte perquè, cert que agafen imatges per Internet que no són seves, però, si després en el treball final diuen la font (on les han trobades) i de qui són, penso que no ha d’haver cap problema.

Situació C:
- I pel que fà a la C, és que el professor diu a la seva classe que no ha pogut acabar un Power Point que volia mostrar-lis, i que l’haurien d’acabar ells pel proper dia i comentar-lo. Penso que en aquesta situació en concret el professor té molta cara, és ell el que hauria d’acabar el Power Point i que els alumnes el miressin, el comentessin, però, no que l’acabessin ells quan això és feina del professor. També comentar en aquest cas que ell ha fet el Power Point en la versió del 2007 per tant, els alumnes l'han de fer en aquella versió en concret i el problema és que no tothom la té.

Així que jo de les quatre propostes posaria la més correcta la B, després la C seguida de la A i per últim la D.

Anàlisi de l'actualitat educativa

Alumnes de secundària en una classe. Imatge de la pàgina web del diari El País, elpais.com

La notícia que nosaltres hem triat (Laura, Eli i jo) és: “Per què els adolescents d’avui dia obeeixen menys?” del diari de La Vanguardia, dijous 17 de setembre del 2009.

A l’inici del nou curs ressorgeix la qüestió sobre el desafiament de joves a policies o les amenaces a mestres. La veritat és que els adolescents obeeixen menys i ho fan d’una altra manera. Obeir implica creure en l’altre i per això, calen els fets i les maneres per part dels adults. I això, és avui dia més inusual, els joves s’enganyen molt menys i veuen la realitat com és. Ja no veuen als pares tan perfectes. Els adolescents, necessiten per part dels adults més pròxims ajuda per poder controlar els seus sentiments i els necessiten ven desperts. De vegades els que reben les seves ràbies són precisament aquests adults, sense tenir culpa.
Com se’ls pot ajudar? Sembla impossible tornar al càstig i els adults tampoc sembla que n’aprenguin dels seus propis errors, com per donar exemple i amb les noves tecnologies, tampoc podrem trobar solucions. Ens queda trobar respostes a partir del saber, les relacions personals, la satisfacció, el cos... Els adolescents ens preocupen perquè ens recorden lo inacabat de nosaltres. Donem exemple amb la conversa del malestar que patim amb els demés i potser això, serveixi d’exemple d’autoritat als adolescents. Com l’inici de la tolerància de les nostres pròpies faltes.

Hem triat aquesta notícia perquè, últimament se’n parla molt del tema per tots els mitjans de comunicació. És un tema força interessant i a nosaltres com a futurs mestres, ens és important saber com va l’educació a dia d’avui. Hem comparat la notícia triada amb altres diaris que parlaven del mateix, i hem pogut veure que en diaris com El Mundo o el País el factor de la política, està força vinculat respecta a com redacten la notícia, i també comparant-los amb els diaris gratuïts com és per exemple l’ADN, que expliquen la notícia amb forces exemples i força entenedora per llegir, és més neutral.
Al exposar el treball, s’han parlat de molts temes interessants relacionats en l’educació:

-Pares-escola
-Establir la comunicació i el diàleg des de la infantesa.
-Respecte: la manera de parlar als professors
-Donar respostes a l’adolescent els pares
-Els mestres no han de cobrir totes les necessitats de l’adolescent: sexualitat, mort, drogues...
-Els mestres no han de ser policies
-Els pares defensen a l’adolescent
-Seria important el diàleg entre pares – alumne - professor
-Dades: A l’escola infantil el nen que no obeeix, que repta al professor . Es podria convertir en el típic rebel adolescent?

Jo crec que en relació amb la notícia, no s’hauria de tornar al mètode d’abans. O sigui que els professors no fossin com policies (cal esmentar que per televisió estan fent una sèrie de com s’educava abans, en els anys 60, i eren molt durs), però evidentment tampoc seguir tal i com està ara l’educació, pel que fa a els alumnes de secundària, que la majoria no tenen una bona base educativa. Per tant, s’hauria de trobar una forma d’educar que no fos ni tan estricta, però tampoc tan descuidada.
Per últim comentar sobre com ha anat l’exposició, m’hagués agradat (i ho comparteixo amb les dues companyes en el treball que hem fet) que els companys de classe haguessin estat una mica més participatius en el debat. Però en l’activitat final que hem proposat ha funcionat molt bé, (tots havien d’escriure de manera anònima en un paper blanc, algun entrebanc, mala experiència que haguéssim tingut de petits amb algun mestre). Després barrejar-les i que cadascú agafés una, per últim llegir-la en veu alta. Tots han participat, han sortit històries força curioses i això era del que es tractava. D'aquesta manera hem acabat l’exposició de forma més divertida i participativa per part de tots.

Treballar amb l'Audacity

Audacity (programa per editar so)

L’Audacity, és un programa molt interessant per aplicar-ho a l’escola perquè, és una manera de fer interactuar els nens gravant les seves veus, després escoltar-les i posar-hi sons (d’animals, aparells de tota mena, cançons,... obrir la imaginació del infant). Es pot utilitzar si es fa alguna sortida, festa,... gravant els sorolls, els sons que se senten, i després afegir-hi opinions dels nens de que els hi ha semblat la sortida, si els hi ha agradat o no, com un debat i complementant-ho per exemple amb música de fons. És una manera d’introduir el factor ràdio, creant un petit programa d’històries narrades de manera divertida.

Nosaltres a classe amb grups de tres o quatre, en el nostre cas de quatre (l'Eli, la Gemma, la Laura i jo) hem fet una gravació amb les nostres veus posant-li música de fons. Hem buscat tres cites (cadascuna n’ha llegit una) sobre l’educació, i la quarta ha fet de presentadora, creant com un programa de ràdio del qual els oients, han de votar per la cita que més els hi ha agradat. De fons hem posat la música de la banda sonora d’Amélie, la cançó “La Valse d’Amélie”. Les cites que hem triat la 1era és de Plató (filòsof), la 2ona de Frederic Burrhus (psicòleg) i la 3era de Robert Jacques Turgot (polític).
En aquest exercici, hem après com utilitzar l’Audacity, com gravar varies pistes de so, com fer que en algun moment la música s’escolti més fort, quan parlem quedi de fons i com pujar el nostre to de veu si ens ha quedat fluix comparat amb la resta. Per últim penjar el nostre treball en el blog.
L’Audacity és un programa molt didàctic per poder-lo aplicar en el futur amb els nostres alumnes quan siguem mestres. A mi particularment m’ha agradat molt, és una bona eina perquè els nens perdin la vergonya i es diverteixin alhora que aprenen, però sobretot el fet de fer cohesió de grup en treballs com aquest on tots hi participen.


Podeu escoltar el nostre treball aqui

Notebook i Delicious

Avui a classe hem aprés els principis bàsics de gestionar la informació, com fer una cerca i els criteris que s’utilitzen.
Hem vist dos nous programes, el Notebook i el Delicious. El Notebook (el bloc de notes del Google) dins del Google reader, pots accedir-hi a través de la direcció de correu de Gmail. El Notebook, serveix per anotar les adreces d’interès trobades a la xarxa. Llavors a classe hem creat cadascú dins el seu Notebook, carpetes i subcarpetes amb les adreces d’Internet, imatges, fragments de texts,... que hem anat escollint, i així tenir-les classificades per si algun dia les volem consultar. Per exemple: si estem de viatge o en un ordinador que no és el nostre, i volem mirar o recordar alguna pàgina web en concret, tan sols anant al nostre Notebook ja ens apareixen d'aquesta manera, no hem de buscar-les un altre cop i perdre temps. Va molt bé aquest programa jo el prefereixo al Delicious, que és semblant al Notebook l’únic que està en anglès (no està traduït a l’espanyol) i això vulguis o no delimita el seu ús a no ser, que dominis l'idioma. El Delicious és una mica més extens, perquè pots compartir informació amb altres persones que estiguin registrades però, al cap i a la fi fa les mateixes funcions que l’altre. Tots dos programes m’han semblat interessants, pel que fa el Notebook penso utilitzar-lo perquè és molt útil, i qui sap si més endavant (amb un nivell més alt d’anglès) també utilitzaré el Delicious.