diumenge, 22 de novembre del 2009

Activitat del vídeo

Cadascú ha fet un vídeo utilitzant el programa Audacity per gravar la veu i la música, per després amb el programa Windows Movie Maker crear un vídeo amb la gravació de la veu i la música de fons, i compaginant-les amb imatges relacionades amb el text.

1) El que primer vaig fer va ser escollir el text per llegir que es el d’una llegenda “La Bruixa de la Pinta d’Or”.

2) Vaig gravar la meva veu llegint el text amb el micròfon en el Audacity, on hi vaig retocar les parts que m’havien quedat malament, pujant el meu to de veu perquè havia quedat una mica fluix.

3) Després de tots els retocs vaig escollir una música de fons (important-la), combinant-la amb la meva veu fent que al començament la música fos més forta, i quan comencés a parlar jo fos més fluixa, que al final tornés a sentir-se forta i anés baixant paulatinament fins acabar del tot la gravació.

4) Vaig gravar les dues pistes de so en una exportant-les com a WAV.

5) He obert el programa Windows Movie Maker on he importat les imatges fixes que aniran sortint en el vídeo (prèviament buscades per internet, o que jo tenia), les he importat al programa i les he arrossegat a “guió gràfic” que es per situar-les ordenadament com vull que surtin en el vídeo.

6) He importat l’audio (la meva veu juntament amb la música), i l’he arrossegat fins a “escala de temps”.

7) Per fer una bona composició a “efectes de vídeo” he pogut fer que les lletres apareguin, desapareguin i augmentin com la manera de sortir els crèdits finals simulant els d’una pel·lícula.

8) Per passar d’una imatge a una altre perquè no sigui tan dur el tall he utilitzat les “transicions de vídeo”, d’aquesta manera ha quedat més suau el pas i queda molt millor.

9) Altres retocs que he utilitzat es modificar la duració de les imatges a la barra de temps (unes que durin més i altres menys), tot coordinant-ho amb la història que vaig llegint i la música.

10) Quan ja està tot apunt el que he fet es guardar-ho com a pel·lícula.

He triat la llegenda de la “Bruixa de la Pinta d’Or” pel fet de que m’agraden les llegendes tot hi que no en sàpiga gaires, però trobo que son molt interessants i que per explicar als nens es educatiu perquè, d’aquesta manera situen la llegenda en un zona geogràfica (sigui un poble, ciutat, regió, pont, riu, estany,...) així aprenen geografia i història, com també poden imaginar-se els personatges, l’escena en que passa la història,... d’aquesta manera podem potenciar la seva imaginació i creativitat.
La música que he escollit de fons es de la banda sonora de la pel·licula “The Princess Bride”, la Princesa Promesa del compositor Mark Knopfler. L’he triada (a part de que m’agrada molt aquest compositor) perquè va molt bé per explicar la llegenda es suau, calmada, es un bon acompanyament.

Aquí teniu el meu vídeo per veure el treball realitzat

Com explicar un conte

Pautes sobre els contes:

- Per mantenir la seva atenció es millor explicar-los el conte, no llegir-lo.

- No cal que estiguem asseguts quan l’expliquem.

- Hem de conèixer el conte.

- Tenir en compte el valor del conte.

- Assimilar més que memoritzar el conte (s’ha de ser espontani).

- Triar els personatges principals, la història i no trencar mai el ritme.

- Que els nens seguin en una fila (tots junts) no massa lluny de nosaltres quan l'expliquem.

- Si un nen interromp (fer-li una mirada, volen dir que s’esperi al acabar-lo o amb la mà fer que faci silenci).

- Dir que expliquem un conte que s’ha d’escoltar i que al final en parlarem d'ell.

- Començar a explicar-lo a poc a poc i després anar mica en mica més ràpid.

- La nostra veu ha de ser tranquil·la i pausada (mai hem de cridar).

- Utilitzar la nostra simpatia i espontaneïtat.

Imatge de: phobos.xtec.cat

dissabte, 14 de novembre del 2009

Entorn sonor i contes

Classe 13-11-09

Ha estat una classe molt divertida i interessant!


Hem començat amb L'entorn sonor de la Cristina:
Ens ha explicat que de casa seva sent el soroll de la làmpada, la televisió, el forn, els veïns, els seus gossos quan borden, el rellotge (el tic-tac), els paletes, la porta dels veïns,...
El que sent pels voltants de casa es el timbre d’una escola, els nens, pares,..., quan va cap a la universitat amb el cotxe sent l’aire condicionat, els altres cotxes, els clàxons, ambulàncies, gent pel carrer, música dels altres cotxes,...
La conclusió que ha fet es que el que més li molesta és el soroll dels rellotges (el tic-tac) durant el dia no tant però per la nit que tot està més silencio els sent encara més i li empipen (jo estic d’acord amb ella), i també a comentat que molts sorolls que hi ha al nostre voltant ja no els sentim perquè estem acostumats.
Va fer la prova (força interessant) de desendollar alguns aparells elèctrics com el microones o el forn elèctric i tot i així, desendollats del tot encara feien algun sorollet degut a que passa la corrent.

El conte de la Berta “El peix peixet

Tracte d’un peix que un dia perd a la seva mare pel fons marí i decideix buscar-la, va preguntant als animals marins que es troba com a un cranc, una estrella, un cargol de mar, una tortuga, una balena i un pop fins trobar a la seva mare. Amb aquest conte el que hem après son els colors perquè, en cada animaló marí que es trobava el peixet era d’un color diferent a ell que és blanc amb ratlles a d’alt dels colors de l'arc de Sant Martí, i és com d’aquesta manera troba a la seva mare perquè ella es igual a ell.

La Laura ens ha explicat dos contes
El primer conte es el de "Les titelles"
Amb la seva filla va fer les titelles (per cert he de dir que son unes titelles molt boniques i molt treballades).
El conte tracte d’una reina que busca al rei i d’un rei que busca a la reina, com que no s’acaben de trobar, en el rei se li apareix una fada la qual l’ajuda a trobar a la seva estimada reina i per així casar-se amb ella. Per fi el rei amb l’ajuda de la fada i la seva vareta màgica troben a la reina, i mai més es separen vivint feliços en el castell.





L’altre conte és “En Pepet no té orelles"

La Laura ha començat a dir: on està en Pepet? I tots hem cridat el mateix fins que ha portat una capsa que posava Pepet, d’allà ha començat a treure una cara, unes orelles, una samarreta, uns pantalons fets de paper (una mida no molt gran) i amb l’ajuda dels companys de classe l’hem muntat.
El conte diu així: en Pepet era un nen que no feia cas a ningú ni a la mare, ni a l’escola, els amics,... li deien coses però, ell feia que no els sentia i clar tots es van enfadar amb ell així com les seves orelles que van decidir marxar de vacances, perquè el Pepet no els hi feia cas.
En Pepet al no sentir de veritat es va posar molt trist i va plorar, ell volia les seves orelles i va decidir escriure un missatge (a les seves orelles perquè tornessin amb ell) va posar-lo dins d’una botella de vidre, i va llençar-lo al mar amb l’esperança a que el veiessin les seves orelles. Així va ser les orelles el van veure, i van tornar amb la condició de que escoltes i fes cas als demés, així va ser com en Pepet content amb les seves orelles va acceptar la condició.
Amb aquest conte hem vist que podem utilitzar molts tipus de materials i que hi han molts recursos per explicar-lo. Fent servir la nostre imaginació i creativitat!

Tote les fotografies són realitzades per mi, espero que us agradin molt!!

Contes i activitat educativa

Classe 10-11-09

Contes de l'Eli:

1er conte: “La sopa de pedres


Ens ha repartit imatges d’aliments (pastanagues, pa, cebes, patates,…). Per explicar-lo ella ha fet un fons amb aquarel·les (com un petit teatre improvisat) també amb unes figuretes.
El conte tracte d’un soldat que torna de la guerra i perdut arriba a un poble però, la gent d’allà no el volia. Se’n va anar a les afores del poble i per la nit, va començar a fer-se una sopa amb aigua i pedres perquè no tenia menjar. Un nen que passava per allà li va preguntar que feia i el va voler ajudar portant-li de casa seva una mica de sal, la resta de nens del poble quan es van assabentar, també el van voler ajudar portant-li, tota mena de verdures per a la sopa (aquí, es quan els companys de classe d’un en un hem portat l’imatge del aliment que prèviament, ens ha donat l'Eli al principi). Quan va estar acabada la sopa, va cridar a que tots els habitants del poble vinguessin a provar-la, i quan hi van arribar ell els hi va dir: “Gràcies als vostres fills i filles he fet aquesta sopa que preneu, gràcies a la seva solidaritat” ve a dir que els menuts també ensenyen lliçons als grans, lliçons humanes i d’humilitat. Una sopa de pedres i de solidaritat per tant, els adults van prendre una gran lliçó.

2on conte: “Joc per fer contes” (un conte amb cartes)

L’Eli ens ha repartit un cartolina petita a cadascú i en ella hem dibuixat: un personatge de conte o un objecte.
Després ens ha repartit unes cartes (amb diferents dibuixos i imatges juntant-les, amb una de les que hem dibuixat nosaltres més un final), a través d’això fer un conte entre tots. D’aquesta manera amb els nens fem que desenvolupin la creativitat i l’imaginació jugant, amb l’improvització.



Conte de l’Arantxa “Els tres porquets


Eren tres porquets, ja grandets que se’n van de casa la mare per espavilar-se per la vida. Un bon dia un d’ells pel camí es troba un home amb un cistell de palla, el qual li demana i amb aquesta palla es fa una caseta, en el segon i el tercer lis passa el mateix però un es fa una caseta de fusta i l’altre de maons. Un bon dia apareix el llop per la caseta de palla i al veure que el porquet no el deixa entrar bufa ben fort fins destrossar la casa per complet. En el segon porquet li passa el mateix am la casa de fusta per tant, el dos porquets se’n van a viure amb el tercer i la seva casa de maons. Quan el llop arriba bufa però, no pot destrossar-la fins que decideix anar per la xemeneia on per sorpresa es troba una olla ben calenta i s’escala, d’aquesta manera ja no va tornar més per allà. Per explicar aquest conte, s’han utilitzat uns pelutxos de porquets i un de llop que la nostra companya Laura portava, d’aquesta manera el conte ha estat més visual.


Activitat educativa de la Berta i de la Sara
El ministeri allarga l’ensenyament fins el 18 anys obligatòriament” del diari El Periodico digital.

Fins ara era obligatori els estudis fins els 16 anys i ara ho volen allargar. El Ministre d’educació el Sr. Gabilondo va dir, que no serà immediat aquest canvi però que s’està estudiant, el que es vol és més flexibilitat i aconseguir un pacte educatiu.
Han fet comparacions amb altres diaris com en el País on gairebé diu el mateix; s’ha estat debatent que en altres països ja s’està fent, que de mica en mica s’anirà fent l’inversió governi qui governi.
Està clar que els joves no estant d’acord però els grans, els adults si que estant completament segurs.


Les imatges són de: la dels tres porquets de la pel·licula de Disney, i l'altre de la pàgina web www.tnc.cat/.../guia_didactica_pedra/foto6.jpg

dissabte, 7 de novembre del 2009

Els nostres blocs

Classe 6-11-09

Avui a classe la Loles ens ha lliurat el fulletó de la "Setmana d'activitats extraordinàries" ens ha explicat el que fariem, i els treballs que hem de realitzar en cada activitat. Per últim haurem d'expossar a classe en un power point, el que hem vist i après relacionat amb l'àmbit educatiu.

Després cadascú de nosaltres ha presentat a la classe el seu bloc.

La Loles ens ha anat dient si estaven bé o si haviem de corretgir alguna cosa com per exemple:

- Fer un enllaç a altres blocs
- Eliminar el gadget de seguidors
- Posar la nostre fotografia perquè sigui més fàcil alhora de saber de qui és el bloc.
- Tenir les etiquetes ordenades amb el seu nom corresponent.
- Quan fem una entrada molt llarga es millor dividir-la i fer-hi dos entrades.

dijous, 5 de novembre del 2009

L'ús del Power Point a l'educació

El Power Point és un programa per fer presentacions en tot els àmbits, pel que fa en l'educatiu és per transmetre a través d'imatges, frases curtes, paraules, uns coneixements a la persona que escolta el treball. Ajuda ha explicar de manera més entenedora, dinàmica i amena la presentació, és com una guia.
S`ha de saber cercar bé les imatges que es posen, els colors de fons, gràfics, animacions, les tipografies (tamany, color,...) cal tenir-ho en compte, perquè sino la presentació perd molt, si fem un bon power point farà també que el tema sigui més interesant i que no perdi el seu encant.
Per tant l'ús del power point per fer presentacions a l'escola, universitat o on sigui pot ser una bona eina seguint unes premisses per fer-ne un bon ús.


Com fer una bona presentació utilitzant el power point:

- No llegir-lo mentres es fa l'explicació, només és com una guia per a nosaltres alhora de presentar el treball.
- Posar els nostres noms millor al final de la presentació.
- La lletra ha de ser gran, visible
- No carregar-ho molt, jugar més amb les imatges i posar poc text (només alguna frase o paraula).
- Posar algún vídeo o entrevista

Una mica de tot!

Classe 3-11-09

Hem començat amb el conte de la Vanessa Quan ve el temps de menjar castanyes... el de la Castanyera.

L'ha explicat com la cançó de la Castanyera però sense cantar, a mida que ens l’anava explicant ens mostrava imatges (dibuixos) que feien més entenedor el conte. Tracte de la Castanyera que va a buscar castanyes per vendre-les a la ciutat (mentre les busca hem cantat la cançó de la Castanyera), de cop i volta les perd i comença a ploure, torna a buscar-ne més i les confon amb cargols. Per no tornar-se a confondre (hem cantat la cançó del cargol treu banya) i així saber que si treuen les banyes són cargols no castanyes! Torna ha omplir el cistell ven ple i se’n va a la ciutat a vendre-les, allà tothom li compra grans i petits i així és com a partir d’aquell dia, es celebra cada any el “Dia de la Castanyada”. Nosaltres a classe ho hem celebrat una mica perquè, ha tingut el detall de portar unes quantes castanyes que estaven molt bones.
A mi particularment m’agradat molt, ens ha tingut molt atents fins al final, que és molt important alhora d’explicar un conte als nens, tenir-los amb atenció durant tota l’estona i que no s’avorreixin o es cansin.



Després la Berta i l’Arantxa ens ha exposat el treball de l’actualitat educativa.
La notícia que han treballat és: “Arranca la digitalització de les aules” del diari “El País”, elpais.com del 4-09-2009.

L’objectiu és integrar definitivament les TIC a les aules i així, millorar les activitats als centres. El ministeri vol que en el 2010 cada alumne tingui un ordinador a l’aula i que les famílies no paguin de més per ells. Que és una eina molt important cara al futur dels estudiants, i que no elimina en cap moment, la figura dels professors ni els llibres. Han comparat la notícia amb altres que parlen d’escoles com La Salle, on volen millorar l’aprenentatge dels alumnes els quals, treballen amb l’ordinador des de ven petits, de manera que substitueixen una mica el que és el paper i el llapis. Apareixen els pupitres informàtics, que és un compromís per millorar la manera d’educar en el àmbit d’educació infantil. També ens han explicat, que a la Universitat d’Alacant la seva perspectiva és actualitzar l’ensenyança utilitzant les TIC en les seves carreres.
L’activitat que ens han exposat és: fer un debat el qual uns aniran a favor de les TIC a les escoles i els altres no, a través d’unes frases que ens han plantejat elles.
En conclusió, hem parlat de que pot ser una distracció pels nens l’eina del ordinador, com també que masses hores davant d’una pantalla és dolent per la vista (tot i que ara estan molt millorades) però, per altre banda també juguen a la consola o miren la televisió durant molta estona. És important que de petits es vagin integrant a utilitzar l’ordinador cara el seu futur tot depèn, de la metodologia que es faci servir, és important saber compaginar les dues coses l’ús del ordinador amb els llibres, paper i llapis,...



L’altre notícia d’actualitat educativa l’han exposada la Cristina i l’Arantxa, la notícia és: Ensenyança infantil en condicions? del diari El Periódico del 22-10-2009.

Tracte sobre una queixa d’una mare que a l’escola on porta el nen (petit, d’educació infantil) no hi ha una auxiliar a part de la professora per atendre a 39 nens que són. El problema és que perquè posin una han d’arribar a ser 42 alumnes en total, i posa com exemple que si un nen és fa pipi, la professora l’ha d’acompanyar deixant sols a la resta de la classe. Els pares d’aquests nens han proposat rondes de pares o pagar ells el cost de l’auxiliar, etc però, la DGA rebutja qualsevol proposta i això no és just. Sobre aquest tema, hi han moltes queixes en altres escoles on hi ha 35 nens per classe en dos grups del mateix curs i només tenen una auxiliar per les dues classes en comptes de tenir una per cada, normalment sol passar en col·legits públics.
L’activitat que ens han proposat és la següent: cadascú té un paper, uns fan de pares, altres de components de l’escola (director, professors,...) i els de la DGA que són els que donen la subvenció o no. Han sortit papers de pares, que tenen nens petits amb problemes i que per tant han d’estar més per ells, necessiten que els cuidin de manera especial amb més atencions i per això, la mestra necessita l’auxiliar. Ha estat força interessant el paper que ha exposat cadascú, perquè hem pogut veure que fer davant d’un problema que podem tenir en el futur quan treballem de mestres, i de com podríem solucionar-lo o arribar a un acord.
En conclusió penso que és un tema important per tractar, perquè amb els nens petits s’ha d’anar amb molt de compte, se’ls ha de cuidar i estar per ells perquè sinó, això també pot repercutir en el seu futur de manera negativa i no és gens bo. Els petits ens necessiten durant aquell temps que estan a l’escola i no tenen els seus pares perquè estiguin per ells.


Avui també hem vist l’exposició de l'Entorn sonor de la Berta:
Ens ha dit que a casa seva sent molt els sorolls dels aparells domèstics (molta tecnologia), els seus pares quan parlen,...
De fora de casa sent els veïns, ha comentat que els sorolls dels cotxes no els sent perquè, casa seva no dona al carrer (quina sort que té). Quan va amb cotxe i es para en un semàfor sent la conversa d’altres cotxes, motos, gent que travessa el carrer,...
Conclusió: on hi sent molt soroll és a casa seva!

L’entorn sonor de l’Arantxa, ha fet una llista i ha dit que a casa seva sent la nevera, la cisterna del vàter, tacons de la veïna, quan parlen els veïns, l’ascensor, gossos,...
Del carrer sent els cotxes, motos, gent parlant, obres, gossos, els containers al obrir i tancar,... i al anar a la universitat les fulles dels arbres, el vent, la pluja,...
Conclusió: ha dit que li agrada el soroll de la pluja però quan està a dins de casa i no li agrada gens el soroll dels clàxons com de l’ambulància que mai sap per on ve.
Ha dit també, que quan se’n va a dormir està tot en silenci i pensa que està molt contaminat l’ambient acústic, que hi han sorolls que estan però, no sens fins que estàs en silenci com els fluorescents de casa.
Hem parlat de que hi ha sorolls que tothom té en comú com per exemple: el veí que tanca la porta, la porta del pàrquing, cotxes,...

Per acabar la classe la Loles ens ha proposat un joc que era, donar cadascú les seves claus i posar-les dins d’una bossa, llavors ella per sota la taula una per una anava fent els soroll de les claus i nosaltres hem hagut d’endevinar si eren les nostres. Treballant el so de les nostres pròpies claus que escoltem cada dia, (un so proper a nosaltres) i ser capaços de reconèixer. Ha estat un joc molt divertit i penso posar-ho en pràctica amb la família i amics.

Les imatges són de: www.eltotdigital.com i del blog: elcorreodigital.com

Descripció d'un company de classe


Qui ets tu?


És una noia no molt alta, bastant prima i de pell clareta. Té el cabell curt i llis fins l'ombro, de color castany fosc i normalment no el porta mai recollit. De cara menuda, ulls grans de forma ametllada i de color marró claret, nas arrodonit, pòmuls rosats i boca de pinyó.
Porta ulleres per veure, les quals fan que es vegin més grans i expressius els ulls, el color de la muntura com ella és tan “fashion” varia segons el que porta, té com 3 o 4 parells diferents que són força extremades i modernes. És una noia que es cuida físicament, se la veu que fa exercici i que li agrada l’esport; normalment va vestida de forma còmoda, casual samarretes, jerseis conjuntant-los amb pantalons i de vegades amb faldilles de colors vius i alegres. Sempre va carregada, amb una bossa gran, on hi ha plasmades il·lustracions de diferents cares, de la qual jo sempre li dic que m’agrada molt perquè, és molt llampant i original. Dins de la bossa porta de tot, com l'ordinador portàtil, el taper amb el dinar, l’estoig,...etc és com la bossa de la Mary Poppins no saps mai que pot treure d’allà dins, hi ha de tot! A part porta la carpeta de la universitat també de vegades força plena gairebé apunt d’explotar apart del bolso, en fi que va cada dia carregadíssima, i això fa que estigui ven forta de braços.
És una noia molt simpàtica i riallera, gairebé sempre la veus amb un somriure a la cara estranya vegada està trista, és divertida, extrovertida però amb un punt de timidesa, molt treballadora tot i que no té molt de temps perquè, no para en tot el dia, gairebé sempre la veiem amb el taper de menjar aprofitant les estones que hi ha entre classe i classe per fer un mos. Se la veu que és amiga de les seves amigues, sincera, generosa, atenta i força optimista que avui dia és molt important.
Per acabar, dir que jo estic molt contenta de tenir-la com a companya de classe i espero acabar tenint una bona amistat amb ella.



La persona que he descrit és la Gemma Lorda

diumenge, 1 de novembre del 2009

Contes de la Judith i l'Arantxa, l'activitat de l'entorn sonor de la Vanessa i pautes per presentar un treball

Classe 30-10-09
La nostra companya Judith ens ha explicat un conte, el de
La Rateta que escombrava l’escaleta”.

Parla sobre una rateta molt presumida que un dia escombrant l’escala de casa seva troba una moneda i decideix comprar-se un llacet de color rosa. Tots els animals (un gos, un ase,...) la veuen tan bonica que es volen casar amb ella però, ella no els vol i un dia passa un gat el qual l’enlluerna amb la seva veu, ella decideix casar-se amb el gat i així va ser, per sort era un gat vegetarià i no menjava ratetes!
La Judith va buscar un conte on el final no fos que el gat es mengés a la rateta, perquè sinó és un final una mica bèstia pels nens petits, la manera que l’ha explicat ella és més divertit i acaba bé.
L’únic que alhora d’explicar-lo ha anat una mica ràpid però, ha estat un conte popular ben escollit per explicar als nens i molt bonic.


L’Arantxa també ens ha explicat un conte el de La tortuga Robi”.

Tracte d’una tortuga, la Robi que passejant pel desert es troba amb un angelet (un tipus de flor) que volava, el qual se li va posar per dins de la closca i li picava la Robi intenta gratar-se amb un pal i rascant, rascant no va veure que hi havia un precipici i va caure però, al tenir la closca no es va fer mal. Llavors de la caiguda, se li van posar pedretes del terra per dins la closca les quals també li molestaven i va decidir anar a un llac per netejar-se així, d’aquesta manera se li van treure les pedretes que tant li molestaven i va estar molt contenta.
El conte l’ha explicat de manera molt visual a través, d’uns dibuixos molt bonics fets per ella ens diverses cartolines grans. Amb això hem aprés que es pot explicar un conte de diferents maneres i aquesta n’és una molt gràfica perque els nens, ho entenguin millor, sàpiguen quin és el personatge principal i el que li passa al llarg de la història.



L’altre activitat ha estat l'Entorn sonor de la Vanessa:
Ella ha fet una llista dels sons que sentia dins de casa seva, el que ha comentat és que el que se sent més és quan pugen i baixen les escales els veïns.
Ha parlat del itinerari que fa quan va amb cotxe (el soroll dels clàxons, les rodes al passar per algun carril del tramvia, el vent quan obre la finestra,...), els diferents sons dins d’un túnel els qual no son tan forts i li agraden més, també va comentar que sempre porta la ràdio del cotxe encesa, va fer la prova d’apagar-la i va adonar-se, de la immensitat de sons que es sentien sense ella com canvia de cop i volta l’entorn sonor.

Després, la Loles ens ha comentat les presentacions dels treballs, com ho hem fet nosaltres i com s’han de presentar correctament.



Com presentar un treball
Les pautes que hem de seguir son:


Pel que fa la portada:
- Nom i cognoms
- Assignatura
- Nom del professor/a
- Educació infantil (curs) Grup 1H
- F.P.C.E.E. Blanquerna Ramón Llull
- Curs

L' índex:
- Els subapartats han d’entrar cap a dintre
- No cal posar “pàg.”
- Només es posa la 1era pàgina

- Alhora de numerar les pàgines s’ha de comptar l’Índex que és la pàgina 1


En quant al contingut del treball, el text:
- L’interlineat ha de ser simple
- Les cites es posen entre cometes
- Per citar alguna d’un altre llibre es posa:
la cita (entre cometes) i entre parentesis el nom del autor i l’any de l’edició,
perquè el nom del llibre es posa a la bibliografia.
- Al final del treball sempre es fa una bibliografia ex:
Bosch, E. (2004). Educació i vida quotidiana. Vic. Eumo (és l’editorial)
- Les pàgines web es posen:
El nom de la persona (dos punts) la pàgina web i entre parèntesis el dia que la
vem buscar.
- No cal full en blanc al final del treball (s’ha d’estalviar paper)



Imatges trobades a les següents pàginas web: http://www.moixiganga.es/
www.flowersinthewindow.files.wordpress.com

Treballar amb el Gimp

Retoc digital amb el programa Gimp
El Gimp es un programa de cultura lliure, per retocar imatges digitals, crear imatges noves des de l'original i retocar-les, afegir elements nous, esborrar parts de l'imatge que no ens agradin, canviar els colors (blanc i negre, sèpia,...), és com el programa Photoshop de disseny gràfic, perquè té varies funcions que s'hi assemblen. És un programa molt divertit per treballar amb els nens amb fotografies que poden fer ells, i després a classe traballar-les utilitzant aquests efectes tan originals i creatius que porta el Gimp.

A classe hem parlat de com fer una fotografia, els passos que hi ha:
- Observar el que volem fotografiar
- Enquadrar
- Podem fer un zoom si volem 1er pla o no
- Enfocar (apropar o allunyar)

Opcions alhora de fer fotografies:
- Obertura del obturador (o diafragma)
- El temps (la velocitat, l’obturador deixa entrar la llum)
- Amb o sense flaix

A partir de llavors amb la nostra càmera de fotografiar hem fets fotos amb els companys de classe per després treballar-les amb el programa Gimp.
El Gimp, és un programa lliure per tant, el pots descarregar gratuïtament i serveix per retocar imatges com el Photoshop (programa no gratuït).
Després de fer les fotografies cadascú ha fet 2 activitats:

Activitat 1:
-Triar una fotografia i fer-la més petita, dir a quan l’hem reduït i el que hem fet per reduir-la.
La fotografia s’ha reduït a 350 píxels d’ample x 263, l’original feia 3072 píxels d’ample x 2304.
El que he fet és: a Imatge anar a escala d’imatge i allà, he modificat la mida que volia.




Activitat 2:
2.1 Triar una altre fotografia, reduir-la com l’anterior i retallar-la (retallar alguna part que ens interessés).

La fotografia reduïda fa 350 píxels d’amples x 263 i l’original feia 3072 píxels d’ample x 2304.
Jo he triat aquesta fotografia perquè, la trobo molt divertida i interessant per treballar com per fer-li diferents efectes visuals. Per tant en la imatge es pot observar que he retallat el troç que m’agradava i li he fet un efecte, la he canviada de color (original) a blanc i negre. Per reduir-la he anat a la caixa d’eines (que és on estan les funcions) del programa en el símbol d’un quadrat he clicat i he seleccionat el troç de la imatge que volia retallar (anar a imatge i retallar la selecció). Pel que fa la variació de color he anat al menú del programa i buscar escala de grisos seleccionar-ho a colors utilitzar l’apartat de “brillo y contraste” i ja està fet l'efecte.






2.2 Amb la mateixa imatge aplicar-li algun efecte com per exemple (modificar la llum, el color, posar algun filtre,...).

El que he fet és retallar una part de la imatge, li he modificat els colors a través del menú del programa a colors “balance de colores” i “brillo y contraste”. També el que li he fet a la foto és retallar i esborrar el que sobrava. He esborrat amb l’eina del tampó (a eines).



2.3 A la fotografia retallar-la i fer-li algun efecte.

De la fotografia original, he esborrat algun peu que no volia que sortís amb la eina del tampó i després, li he afegit un efecte. El qual ho fet a través de la barra de menú, a filtres i el que he escollit jo és el artístic, després d’escollir-lo seleccionar “aplicar a lienzo” i ja està creat l’efecte.
Per últim guardar totes les imatges en arxiu JPEG.





El fet de poder retocar fotografies teves m’agrada molt i amb els nens, és pot aplicar perfectament una activitat a realitzar amb ells podria ser fent una fotografia de cadascun, i amb l’eina dels filtres o variant els colors, poden sortir treballs molt creatius que els hi pot agradar molt. Pot ser una classe molt dinàmica i sobretot divertidíssima.