Classe 3-11-09
Hem començat amb el conte de la Vanessa “Quan ve el temps de menjar castanyes...” el de la Castanyera.
L'ha explicat com la cançó de la Castanyera però sense cantar, a mida que ens l’anava explicant ens mostrava imatges (dibuixos) que feien més entenedor el conte. Tracte de la Castanyera que va a buscar castanyes per vendre-les a la ciutat (mentre les busca hem cantat la cançó de la Castanyera), de cop i volta les perd i comença a ploure, torna a buscar-ne més i les confon amb cargols. Per no tornar-se a confondre (hem cantat la cançó del cargol treu banya) i així saber que si treuen les banyes són cargols no castanyes! Torna ha omplir el cistell ven ple i se’n va a la ciutat a vendre-les, allà tothom li compra grans i petits i així és com a partir d’aquell dia, es celebra cada any el “Dia de la Castanyada”. Nosaltres a classe ho hem celebrat una mica perquè, ha tingut el detall de portar unes quantes castanyes que estaven molt bones.
A mi particularment m’agradat molt, ens ha tingut molt atents fins al final, que és molt important alhora d’explicar un conte als nens, tenir-los amb atenció durant tota l’estona i que no s’avorreixin o es cansin.
Després la Berta i l’Arantxa ens ha exposat el treball de l’actualitat educativa.
La notícia que han treballat és: “Arranca la digitalització de les aules” del diari “El País”, elpais.com del 4-09-2009.
L’objectiu és integrar definitivament les TIC a les aules i així, millorar les activitats als centres. El ministeri vol que en el 2010 cada alumne tingui un ordinador a l’aula i que les famílies no paguin de més per ells. Que és una eina molt important cara al futur dels estudiants, i que no elimina en cap moment, la figura dels professors ni els llibres. Han comparat la notícia amb altres que parlen d’escoles com La Salle, on volen millorar l’aprenentatge dels alumnes els quals, treballen amb l’ordinador des de ven petits, de manera que substitueixen una mica el que és el paper i el llapis. Apareixen els pupitres informàtics, que és un compromís per millorar la manera d’educar en el àmbit d’educació infantil. També ens han explicat, que a la Universitat d’Alacant la seva perspectiva és actualitzar l’ensenyança utilitzant les TIC en les seves carreres.
L’activitat que ens han exposat és: fer un debat el qual uns aniran a favor de les TIC a les escoles i els altres no, a través d’unes frases que ens han plantejat elles.
En conclusió, hem parlat de que pot ser una distracció pels nens l’eina del ordinador, com també que masses hores davant d’una pantalla és dolent per la vista (tot i que ara estan molt millorades) però, per altre banda també juguen a la consola o miren la televisió durant molta estona. És important que de petits es vagin integrant a utilitzar l’ordinador cara el seu futur tot depèn, de la metodologia que es faci servir, és important saber compaginar les dues coses l’ús del ordinador amb els llibres, paper i llapis,...
L’altre notícia d’actualitat educativa l’han exposada la Cristina i l’Arantxa, la notícia és: “Ensenyança infantil en condicions?” del diari El Periódico del 22-10-2009.
Tracte sobre una queixa d’una mare que a l’escola on porta el nen (petit, d’educació infantil) no hi ha una auxiliar a part de la professora per atendre a 39 nens que són. El problema és que perquè posin una han d’arribar a ser 42 alumnes en total, i posa com exemple que si un nen és fa pipi, la professora l’ha d’acompanyar deixant sols a la resta de la classe. Els pares d’aquests nens han proposat rondes de pares o pagar ells el cost de l’auxiliar, etc però, la DGA rebutja qualsevol proposta i això no és just. Sobre aquest tema, hi han moltes queixes en altres escoles on hi ha 35 nens per classe en dos grups del mateix curs i només tenen una auxiliar per les dues classes en comptes de tenir una per cada, normalment sol passar en col·legits públics.
L’activitat que ens han proposat és la següent: cadascú té un paper, uns fan de pares, altres de components de l’escola (director, professors,...) i els de la DGA que són els que donen la subvenció o no. Han sortit papers de pares, que tenen nens petits amb problemes i que per tant han d’estar més per ells, necessiten que els cuidin de manera especial amb més atencions i per això, la mestra necessita l’auxiliar. Ha estat força interessant el paper que ha exposat cadascú, perquè hem pogut veure que fer davant d’un problema que podem tenir en el futur quan treballem de mestres, i de com podríem solucionar-lo o arribar a un acord.
En conclusió penso que és un tema important per tractar, perquè amb els nens petits s’ha d’anar amb molt de compte, se’ls ha de cuidar i estar per ells perquè sinó, això també pot repercutir en el seu futur de manera negativa i no és gens bo. Els petits ens necessiten durant aquell temps que estan a l’escola i no tenen els seus pares perquè estiguin per ells.
Avui també hem vist l’exposició de l'Entorn sonor de la Berta:
Ens ha dit que a casa seva sent molt els sorolls dels aparells domèstics (molta tecnologia), els seus pares quan parlen,...
De fora de casa sent els veïns, ha comentat que els sorolls dels cotxes no els sent perquè, casa seva no dona al carrer (quina sort que té). Quan va amb cotxe i es para en un semàfor sent la conversa d’altres cotxes, motos, gent que travessa el carrer,...
Conclusió: on hi sent molt soroll és a casa seva!
L’entorn sonor de l’Arantxa, ha fet una llista i ha dit que a casa seva sent la nevera, la cisterna del vàter, tacons de la veïna, quan parlen els veïns, l’ascensor, gossos,...
Del carrer sent els cotxes, motos, gent parlant, obres, gossos, els containers al obrir i tancar,... i al anar a la universitat les fulles dels arbres, el vent, la pluja,...
Conclusió: ha dit que li agrada el soroll de la pluja però quan està a dins de casa i no li agrada gens el soroll dels clàxons com de l’ambulància que mai sap per on ve.
Ha dit també, que quan se’n va a dormir està tot en silenci i pensa que està molt contaminat l’ambient acústic, que hi han sorolls que estan però, no sens fins que estàs en silenci com els fluorescents de casa.
Hem parlat de que hi ha sorolls que tothom té en comú com per exemple: el veí que tanca la porta, la porta del pàrquing, cotxes,...
Per acabar la classe la Loles ens ha proposat un joc que era, donar cadascú les seves claus i posar-les dins d’una bossa, llavors ella per sota la taula una per una anava fent els soroll de les claus i nosaltres hem hagut d’endevinar si eren les nostres. Treballant el so de les nostres pròpies claus que escoltem cada dia, (un so proper a nosaltres) i ser capaços de reconèixer. Ha estat un joc molt divertit i penso posar-ho en pràctica amb la família i amics.